«Ens equivocaríem, i molt, si el catalanisme fos percebut pels immigrants com un obstacle per al seu èxit personal», diu Carles Campuzano al pròleg del llibre. Perquè Catalunya, igual que la resta de societats avançades del món, té l'enorme repte de convertir la immigració en una història d'èxit i, per tant, la xenofòbia no pot tenir cabuda en el projecte de construcció d'un país i una societat atractius. No és fàcil, perquè com a nació no independent, el nostre poder polític és limitat, fins i tot més que el de nacions com Flandes o el Quebec, que també estan vinculades a projectes estatals més amplis. D'aquests països, però, n'hem d'aprendre a deslligar el nacionalisme com a font de por i desconfiança, i a no culpabilitzar els nouvinguts dels problemes lingüístics i financers que fa temps que arrosseguem. Aquest llibre mostra les diferències i similituds entre els casos flamenc, quebequès i català, just en un moment en què el nostre país estrena Estatut i el Quebec ha estat reconegut com a nació dins de la Federació del Canadà.
