Michael Moore va néixer a Flint (Michigan). Als vint-i-dos anys va fundar The Flint Voice, un dels diaris alternatius més respectats del país. El 1989 va dirigir Roger & Me, en què demanava explicacions al director de la General Motors per una reestructuració que aquesta empresa havia fet a Flint, la seva ciutat natal. En un altre documental, The Big One, va donar a conèixer les malifetes de les grans empreses i els polítics, i va obligar la Nike a deixar d’utilitzar els nens d’Indonèsia com a mà d’obra barata. En el polèmic documental Bowling for Columbine, guanyadora d’un Oscar el 2003, Moore es pregunta per què els Estats Units és el país amb més morts per armes de foc sense cap més altra guerra que l’odi racista, la repressió policial i el crim organitzat. Ha escrit diversos llibres que han estat un autèntic èxit de vendes, com Estúpids homes blancs (Empúries, 2003) i Ei, ¿on s’ha ficat el meu país? (Empúries, 2004). També és el director del documental Fahrenheit 9/11, que pel seu contingut polèmic ha tingut problemes de distribució als Estats Units però que ha estat rebut amb aplaudiments a Europa, on l’han guardonat amb la Palma d’Or del Festival de Cannes 2004. Fora els que manen!L’americà mitjà cada dia treballa més, i durant més hores, però en aquesta època de reduccions corporatives i favoritismes polítics, l’estabilitat laboral, un nivell de vida passable i una jubilació digna s’estan convertint en objectius inabastables. A Fora els que manen!, amb el mateix sentit de l’humor irreverent d’Estúpids homes blancs i Ei, ¿on s’ha ficat el meu país?, el controvertit director de Bowling for Columbine i Fahrenheit 9/11 ataca sense embuts els peixos grossos de la política i del món empresarial globalitzat, que són els seus pitjors enemics, i llança una acusació corrosiva i implacable contra els quatre que remenen les cireres. I, com ha fet moltes vegades després, deixa al descobert els punts febles dels qui es creuen els amos del món.
