Evocador, divertit i tendre, Un cabdell que algú va enredar, l'últim llibre d'en Francesc Macià, no és altra cosa que una novel·la o un recull de narracions independents que es creuen i lliguen amb sorprenent habilitat per evocar una història d'esfumaments, desaparicions i absències: la història de la desaparició dels amics al llarg del temps contada a través de la joia de viure d'una colla de xicotets —a punt d'esdevenir xicots, gairebé uns xicots— que es disposen a viure la festa major del seu poble, en un poblet de terra endins, allà pels volts del començament dels anys seixanta.
El resultat és un text ric i entranyable que ens submergeix, sense moure gaire soroll, sense que ens n'adonem, en la contemplació de les petites coses que conformen la vida i que tan sovint ens passen desapercebudes
