La mort de la Victòria en un psiquiàtric de prop d'on viu la Marta l'obliga a destapar compartiments interiors tancats i a deixar sortir vells fantasmes. No l'havia tornat a veure des d'aquell estiu en què ella no tenia el coratge suficient per menjar-se el món. Durant uns mesos la Marta va conèixer el que era estimar i ser estimada. Després, tot es va torçar i va fugir sense mirar enrere, deixant dubtes sense resoldre, frustracions i sentiments confosos fets de rancor i desencís que ara, després de tant de temps, encara li fan mal.
En un retorn al passat, la Marta es replantejarà la seva vida mentre descobreix tot allò que va marcar-li la joventut a París, amb la dansa lliure com a teló de fons i sota la mirada enigmàtica d'una dona d'un quadre.
