Qui no ha desitjat alguna vegada crear un parèntesi dins la seva rutina? Qui no ha maldat per trobar un bocí d'originalitat en el gris magma quotidià? I si, en aquest incís, s'hi escrivís una història, la pròpia; o millor dues?
La realitat i la ficció de bracet. L'atzar com a detonant d'un procés que és alhora fugida i autoafirmació. Les il·lusions que en Max creia perdudes, trobades de nou gràcies a una ficció que, per una vegada, pot crear lliurement. Una fantasia que a poc a poc es desperta, a la llum del dia a dia retrobat.
A Sabàtic hi conviuen tres llenguatges —el diari, la novel·la i el guió— com a eines per bastir un somni que esdevé realitat. Però també per anar dibuixant una realitat que esdevé malson. Realitat somniada; ficció arran de dits.