Em dic Mèxic i ja tinc uns quants anys. Un dia, des de la banda de llevant, em va vindre a trobar un tal Pinyol, durant uns quants dies va recórrer-me algunes parts i, en marxar, va assegurar-me que no oblidaria la meua cara i que ja arribaria el moment de passar comptes per tot el que li havia provocat. No les vaig tindre totes fins que el vaig entendre bé. Volia dir que algun dia, així que li ho permeteren els records, després de rellegir les anotacions que va fer i tan bon punt coneguera més a fons els principals episodis de la meua història, provaria de dibuixar-me en un llibre. Ara m?han dit que ho ha aconseguit i que Micromèxics, un recull de narracions brevíssimes, fins i tot li ha permès guanyar un premi de narrativa a Puçol, al País Valencià.
