Tot i que l?autor va néixer a Mèxic, la primera llengua
que va escoltar, entendre i parlar fou la catalana. Fill i
nét de catalans exiliats, no va trepitjar Catalunya fins als
vint-i-un anys. A poc a poc, va anar desenvolupant en el
seu interior un doble sentiment de pertinença nacional
fruit de les experiències que va tenir tant a Mèxic com
a Catalunya. ?El meu pare encunyà una expressió que la
prefereixo no només per amor filial, sinó perquè s?adiu a
la meva situació. Ell parlava de la «santíssima dualitat»:
podríem dir que gaudia de dos ens diferents i d?una síntesi
vertadera.?