Mentre la Segona Guerra Mundial es mostrava en la seva faceta més amenaçadora, Bultmann ja tenia enllestit el llibre El cristianisme dels orígens, que no fou publicat fins l’any 1949 a Zuric. D’acord amb les tesis neoluteranes Bultmann presenta la formació del cristianisme dels primers temps com la «convergència» de dues magnituds culturals ben diferenciades: el judaisme i l’hel•lenisme. No es tracta d’un estudi històric, sinó d’«interpretar els fenòmens de la història passada a partir de les possibilitats de comprensió de l’existència humana, [...] també com a possibilitats de comprensió de l’existència actual». L’obra intenta presentar la comprensió de l’existència humana en els orígens del cristianisme, però de tal manera que ofereixi també motius de comprensió del moment actual que viu l’home. En el cristianisme dels orígens l’home es presenta més com a voluntat que no pas com a logos o raó; és a dir, com a voler i desig que només pot ser realitzat pel poder de Déu.
