En el llibre s’hi ajunten tan reflexions generals com sectorials
sobre, per exemple, les relacions entre independentisme
i moviments socials, els reptes del feminisme
republicà, la gestió de la repressió de l’Estat o les
oportunitats per bastir un sindicalisme nacionalment
autocentrat. La característica comuna de totes elles és
la voluntat de tractar de manera concreta problemàtiques
candents i debats irresolts de l’independentisme,
tenint com a guia principal la voluntat de mirar més al
futur que al passat, és a dir, de proposar més que criticar.
Ara tot just comença l’hora de la generació que
ha crescut políticament durant el procés, que només ha
fet política “en procés”. D’una generació, per tant, que
tot i recordar el fangar de l’autonomisme, ha crescut
amb la perspectiva de la independència a tocar. Que
no s’equivoquin, que això només ha fet que començar.
