L’Emma passa el dia, des de bon matí, preparant un sopar de
celebració que vol que resulti memorable per tots i cadascun
dels dotze (o potser seran tretze) convidats. El menjar haurà de
tenir un paper que vagi més enllà del seu valor nutritiu i, fins
i tot, hedonista. Mentre el repensa i el prepara, i el dia transcorre,
recorda o té notícia de fets del passat, seus i de la seva
família, que li faran canviar la manera de mirar el futur i també
la seva pròpia biografia, que ara ja veu plena d’impostures. El
sopar d’aquesta nit ha de servir per celebrar que avui fa just
un any que l’Emma va tornar al poble, que va canviar el seu
destí, i que viu sola a l’antiga casa familiar. El pare, que va
morir just un any abans, li va deixar en herència “perquè pugui
acomplir el seu anhel i, així, continuï el llegat de la seva iaia
Brígida, que consta en el quadern de tapes negres guardat a
la caixa forta de la casa”. Aquell primer dia a la casa, a l’hora
de dinar, ja el va començar a complir, el seu anhel, acollint-hi
els seus primers comensals. Els d’avui comencen a arribar, però
n’hi ha un (o potser és una) que sembla que va tard.