Pascal Comelade és l’enigma més singular de la nostra música. Ha creat un món únic a cavall de Catalunya Nord, el Principat i França, amb ramificacions per altres països d’Europa i el Japó. A banda dels nombrosos discos i els centenars de concerts amb la Bel Canto Orquestra, ha escrit músiques per al cinema, la dansa i el teatre. L’ús dels instruments de joguina, la passió pel rock and roll o el festeig amb la música de cobla, formen part, entre d’altres elements, del seu particular argot. També són remarcables els seus treballs amb P.J. Harvey, Robert Wyatt, Sisa, Pau Riba o Albert Pla, així com els llargs anys de col·laboració amb el poeta Enric Casasses. El periodista Donat Putx acosta al lector el riquíssim imaginari d’aquest artista, incidint en aspectes personals, entre els quals la seva amistat amb Lluís Llach i Ovidi Montllor als anys setanta, o la seva relació amb l’underground de Gràcia als vuitanta.