«Que si´, que si´! Mateu-me, si voleu. D’acord, m’he carregat l’ocellet. Pero`, sisplau..., que soc UN GAT! Que` se suposa que he de fer? Que si´, que si´! Potser no l’hauria d’haver portat a casa ni l’hauria d’haver deixat a la catifa. I podria ser que les taques no se n’anessin mai. Doncs aixo`, mateu-me, si voleu.»
En Tuffy es considera un gat normal i corrent. Per aixo` no ente´n per que`, cada cop que entra per la gatera amb un animalet entre les dents, la seva fami´lia li munta un xou. O me´s ben dit, un drama. Pero` si e´s un gat! Que` esperen que faci? No te´ cap intencio´ de canviar, ho te´ clar.
Pero` un dia arrossega el Tambor, el conill dels vei¨ns, fins a la catifa de casa, i esclata el pa`nic i tot es descontrola. Ara si´ que s’ha ficat en un bon embolic... Aconseguiran resoldre entre tots aquest desastre?