Aquest conjunt de narracions entrellaçades ens ofereix una miscel·lània poètica del paradís perdut de l’autor, de la mà de les esperances i les frustracions dels morts de la seua vida. Sobre l’entramat d’un món que sentim pròxim i llunyà al mateix temps, Olivares ordeix un grapat d’històries aparentment fragmentàries, però que es complementen per a proporcionar-nos una perspectiva original i redona del món rural, un tapís ple de tendresa i de duresa, d’ironia i d’estima.
Amb Els morts de la nostra vida, l’escriptor de la Vall d’Albaida reafirma la seua curiositat per les històries de la gent i demostra, una vegada més, la seua extraordinària sensibilitat per la llengua oral, a més d’una alegria narrativa que és, al cap i a la fi, l’alegria de viure.