Fernand-Joseph Sautès (Tuïr, 1898-Perpinyà, 1974) fou un periodista d'extrema-dreta que, resseguint la seva vida, els seus centenars d'articles i les seves relacions polítiques, ens mostra les connexions entre el col·laboracionisme francès i el primer franquisme. Deixeble de Charles Maurras i Jacques Bainville, Sautès estigué fortament vinculat a l'organització política Action Française, de la qual n'arribà a ser Commissaire i membre destacat de la lliga dels Camelots du Roi. El seu ideari nacionalista, antirepublicà, antiparlamentari, anticomunista i antisemita feu que durant el període col·laboracionista de Vichy (1940-1944), s'arrenglerés amb Pétain i els ocupants nazis. Sautès milità llavors al Parti Populaire Français de Doriot i a la Milice Française de Darnand, un grup paramilitar d'acció directe contra els resistents, maquisards i gaullistes. Els anys 1943 i 1944 fou agent al servei de la Gestapo de Perpinyà i responsable al Rosselló de la xarxa d'informació del ministre Philippe Henriot. Com a periodista, Sautès publicà en nombrosos diaris: Le Roussillon, L'Action Française, L'Éclair de Montpellier, Je suis partout, Diario de Barcelona, La Vanguardia Española o Aspects de la France. Amb l'alliberament de França l'agost de 1944, Sautès i la seva família van fugir a Barcelona i, sempre protegit pel franquisme, visqué a la ciutat entre 1944 i 1974. El 13 de juliol de 1945 Sautès fou condemnat a mort en rebel·lia per la Cour de Perpinyà, judici que fou revisat el juny de 1952 a Bordeus.
