Des dels orígens més remots, la nostra espècie sempre ha mirat el firmament. Primer amb la por aterridora d’enfrontar-se a uns fenòmens que no coneixia ni s’explicava, després amb el desig d’entendre el món, fins i tot d’entendre’ns nosaltres mateixos, a través dels senyals que alguna cosa superior ens enviava des de dalt, i finalment, com un objecte de coneixement, de ciència i de progrés.
Aquest llibre és un atles visual que recull imatges tècniques, al·legòriques, còmiques i científiques procedents de les més diverses fonts museístiques i universitàries, i que té per objecte presentar al lector una galeria del que hem estat capaços d'explicar-nos a nosaltres mateixos des que vam aixecar la vista al cel.
Dues característiques són remarcables en aquest llibre: la primera, la visió global, perquè no atén només la realitat occidental sinó que dedica capítols especials a l’astronomia i l’astrologia oriental, àrab i mesoamericana. La segona, la reivindicació de les dones que es van dedicar a l’astronomia malgrat que no hi van ser benvingudes.